Preguntes freqüents

Un despatx boutique és una firma més petita que es concentra en un àmbit definit de treball en lloc d'oferir tots els serveis jurídics. Hadri Law se centra en dret empresarial i fiscal per a fundadors, empreses en creixement i clients internacionals que fan negocis al Canadà. Vostè treballa directament amb l'advocat que porta el seu expedient, no amb un equip rotatori de juniors. La contrapartida respecte d'una firma nacional és profunditat en les nostres àrees escollides en lloc d'amplitud en cada departament, combinada amb servei multilingüe en anglès, francès, espanyol i català.

Assessorem i redactem en anglès, francès, espanyol i català. Això és rellevant quan una empresa de Toronto signa amb una contrapart al Quebec, Mèxic, Espanya o l'Amèrica Llatina. També importa quan un fundador estranger vol que la part canadenca d'una operació se li expliqui en la seva primera llengua. Els documents que han de ser executables en dues jurisdiccions es poden preparar i revisar en ambdues llengües pel mateix advocat, cosa que evita les anades i vingudes d'haver de recórrer a un traductor extern.

La consulta gratuïta és una trucada de 20 a 30 minuts per entendre la seva situació, identificar les qüestions jurídiques implicades i dir-li si i com el podem ajudar. En acabar la trucada, vostè té una idea clara dels passos següents i una estimació d'honoraris o un rang horari per a la feina. La trucada no crea cap relació advocat-client, i recomanem no compartir informació confidencial detallada fins que es signi un encàrrec professional (retainer).

Totes dues opcions són vàlides. Una societat federal sota la Canada Business Corporations Act (CBCA, Llei Canadenca de Societats Empresarials) li dóna un nom protegit a tot el Canadà i sovint és preferible quan té previst operar en diverses províncies. Una societat provincial sota l'Ontario Business Corporations Act (OBCA, Llei de Societats Empresarials d'Ontario) és més senzilla si el seu negoci operarà principalment a Ontario. Hi ha una diferència rellevant per als fundadors estrangers: la CBCA continua exigint que almenys el 25% dels seus administradors siguin residents al Canadà (Article 105), mentre que l'OBCA va eliminar el requisit d'administradors residents canadencs el 2021. Per a fundadors sense cofundadors o administradors canadencs, l'OBCA sol ser l'opció més pràctica.

Una Professional Corporation (PC, societat professional) és una societat que un professional regulat, com ara un advocat, metge, dentista o comptable, pot utilitzar per exercir la seva professió. Es regeix tant per l'OBCA com per les normes del col·legi professional corresponent (per exemple, la Law Society of Ontario per als advocats). Una PC ofereix avantatges de planificació fiscal, inclòs l'accés a la small business deduction (deducció per a petites empreses) en molts casos, però no protegeix el professional davant de la responsabilitat per la seva pròpia negligència professional. Cada professió té les seves pròpies normes sobre qui pot ser titular de les accions.

Un Unanimous Shareholder Agreement (USA, acord unànime d'accionistes) és un contracte entre tots els accionistes d'una societat que pot anul·lar les regles supletòries de l'OBCA o la CBCA i traslladar determinades facultats dels administradors als accionistes. Un USA sol regular com es poden transmetre les accions, què passa quan un fundador surt, la resolució de disputes, els drets d'arrossegament i d'acompanyament, i què activa una compra forçosa. Si té cofundadors, inversors o familiars amb accions, el moment de tenir-ne un és abans que aparegui un desacord, no després.

Una constitució estàndard per via electrònica sota l'OBCA o la CBCA es pot presentar i ser efectiva en un a tres dies hàbils, de vegades més ràpidament. El pas que pren més temps és decidir l'estructura: classes d'accions, nomenament d'administradors, càrrecs directius, redacció dels reglaments interns i les resolucions d'accionistes, l'obtenció d'una cerca de nom NUANS si es vol una societat amb nom (en lloc de numerada), i el registre per als comptes d'HST, nòmines i import-export. La majoria de clients estan operatius dins d'una setmana un cop preses aquestes decisions.

Sí, en gairebé tots els casos. Un contracte escrit fixa preu, abast, terminis, condicions de pagament, titularitat de la propietat intel·lectual, límits de responsabilitat i què passa si alguna cosa va malament. Sense ell, les parts es regeixen per les normes del common law i de la Sale of Goods Act (Llei de Compravenda de Béns) que poden no coincidir amb el que cap de les dues parts pretenia. El cost d'un acord a mida és petit comparat amb el cost de litigar un acord verbal o basat en una plantilla que es trenca. Un contracte escrit sòlid també fa que la relació sigui més fàcil de cedir, finançar o assegurar.

La Personal Property Security Act (PPSA, Llei de Garanties sobre Béns Mobles) és la norma d'Ontario que regula les garanties sobre béns mobles: equipaments, existències, comptes a cobrar, propietat intel·lectual i altres actius que no siguin immobles. Si vostè presta diners, lloga equipaments, ven a crèdit o pren una garantia sobre els actius d'un deutor, generalment ha d'inscriure una declaració de finançament a l'Ontario Personal Property Security Registry. Això és el que fa que la seva garantia sigui oposable davant de tercers. Inscriure en la jurisdicció equivocada o cometre errors en el nom legal exacte del deutor és una de les maneres més habituals que els creditors garantits perden la prioritat.

Una partnership és una relació jurídica sota l'Ontario Partnerships Act (Llei de Societats Civils d'Ontario) en què dues o més persones exerceixen una activitat conjunta amb ànim de lucre. Els socis responen solidàriament dels deutes de la partnership, i la partnership tributa imputant els ingressos a cada soci. Un joint venture és un acord contractual per a un projecte concret o una finalitat limitada, en què les parts comparteixen costos i ingressos definits però no creen un únic negoci permanent. Els joint ventures normalment no generen responsabilitat solidària, i cada part presenta els seus propis impostos sobre la seva quota del projecte.

En una venda d'accions, el comprador adquireix les accions de la societat i n'hereta tot: contractes, treballadors, historial fiscal i passius coneguts i desconeguts. Els venedors solen preferir les vendes d'accions perquè els particulars poden reclamar la Lifetime Capital Gains Exemption (exempció vitalícia per guanys de capital) sobre accions de petita empresa qualificada (el límit es va elevar a 1,25 milions de dòlars per a transmissions posteriors al 24 de juny de 2024, i la indexació a la inflació es reprèn el 2026). En una venda d'actius, el comprador tria actius concrets i només assumeix els passius que accepta. Els compradors solen preferir les vendes d'actius perquè obtenen un "step-up" en el cost fiscal dels actius amortitzables i eviten la majoria de passius històrics. La majoria d'operacions canadenques es negocien al voltant d'aquest únic equilibri.

La due diligence és la investigació del comprador sobre l'objectiu abans del tancament. Un flux de treball típic cobreix els registres corporatius (llibre d'actes, registre d'accions, reglaments interns), els contractes materials, els immobles i arrendaments, les qüestions laborals i el compliment de l'ESA, les declaracions fiscals i les liquidacions pendents amb la CRA, els registres de propietat intel·lectual, les llicències regulatòries, les qüestions ambientals quan són rellevants, i l'historial litigiós. L'objectiu és confirmar pel que paga el comprador, identificar riscos que justifiquin una reducció de preu o una indemnització específica, i fer aflorar qualsevol cosa que pugui trencar l'operació. Els resultats es traslladen directament a les manifestacions, garanties i annexos d'informació del contracte de compravenda.

Algunes operacions requereixen notificació prèvia a la fusió davant del Competition Bureau (Oficina de Competència) sota la Competition Act (Llei de Competència), però la majoria de transaccions petites i de mercat mitjà no. La notificació generalment és exigible quan tant la mida de les parts (actius o ingressos canadencs combinats) com la mida de l'operació (actius o ingressos canadencs de l'objectiu) superen els llindars actualitzats anualment pel Ministre d'Innovació, Ciència i Indústria. Fins i tot quan la notificació no és exigible, totes les fusions que puguin disminuir o impedir substancialment la competència poden ser revisades per l'Oficina fins a un any després del tancament. L'advocat hauria de fer l'anàlisi dels llindars d'hora perquè no el sorprengui en el calendari de tancament.

Hi ha tres vies habituals. La primera és constituir una filial canadenca sota la CBCA o l'OBCA, cosa que li dóna una entitat jurídica canadenca separada. La segona és registrar una societat estrangera ja existent com a societat extra-provincial a Ontario, fet que permet a la matriu estrangera operar directament sota la seva personalitat jurídica existent. La tercera és utilitzar una operació de sucursal canadenca, sovint combinada amb una entitat híbrida per motius fiscals. La resposta correcta depèn de l'aplicació dels tractats fiscals, l'exposició a retencions, els preus de transferència, les estructures laborals i com té previst facturar als clients canadencs.

Possiblement. L'Investment Canada Act (ICA, Llei d'Inversió al Canadà) s'aplica sempre que un no canadenc adquireix el control d'un negoci canadenc o estableix un nou negoci canadenc. La majoria de transaccions només activen una notificació, presentada dins dels 30 dies posteriors al tancament. Les adquisicions més grans del control de negocis canadencs per part d'inversors de l'OMC estan subjectes a una revisió de "benefici net" quan el valor empresarial de l'objectiu supera un llindar indexat anualment (molt per sobre dels 1.000 milions de dòlars per a la majoria d'inversors privats de l'OMC en els últims anys). Les empreses de propietat estatal i els sectors culturalment sensibles tenen llindars més baixos, i una revisió separada de seguretat nacional pot aplicar-se a inversions de qualsevol mida.

El Canadà té tractats fiscals en vigor amb més de 90 països, inclosos els Estats Units, el Regne Unit, França, Espanya, Mèxic, el Brasil, la Xina, l'Índia i la majoria de la Unió Europea. Els tractats redueixen la retenció sobre dividends, interessos i cànons pagats des del Canadà, i eviten que els mateixos ingressos es gravin dues vegades. Si el seu país d'origen és a la llista, estructurar una operació canadenca a través d'una via favorable al tractat pot reduir significativament el cost després d'impostos. El Department of Finance Canada publica la llista actualitzada de tractats i protocols.

Com a mínim: els noms legals i adreces de les parts; una descripció clara dels béns, serveis o drets que s'intercanvien; preu i condicions de pagament; durada i mecànica de renovació; manifestacions i garanties; limitacions de responsabilitat i indemnitzacions; titularitat i llicències de propietat intel·lectual; confidencialitat; causes i conseqüències de la resolució; llei aplicable (gairebé sempre Ontario per a operacions ancorades a Ontario) i fòrum de resolució de disputes; i blocs de signatura amb facultats. Les clàusules que més importen quan alguna cosa va malament solen ser les que reben menys atenció durant la negociació: limitació de responsabilitat, indemnitzacions i resolució de disputes.

De vegades, però amb prudència. Una plantilla només és tan útil com la persona que la llegeix. Les plantilles dels Estats Units sovint passen per alt qüestions específiques canadenques: les obligacions de privacitat de la PIPEDA, el tractament de l'HST, les exclusions de l'ESA, la Sale of Goods Act, els requisits lingüístics francesos per a contraparts del Quebec, i les clàusules adequades de llei aplicable i fòrum. Una plantilla canadenca pot ser un punt de partida, però hauria de ser revisada i adaptada abans de signar res rellevant. El cost d'una revisió de 30 minuts gairebé sempre és inferior al cost de discutir una clàusula ambigua dos anys més tard.

Sota l'Employment Standards Act, 2000 (ESA, Llei de Normes d'Ocupació de 2000), un treballador amb com a mínim tres mesos d'antiguitat té dret a un preavís escrit d'acomiadament, o pagament substitutori, segons una escala progressiva: una setmana per menys d'un any d'antiguitat, dues setmanes d'un a tres anys, i una setmana addicional per cada any d'antiguitat posterior, fins a un màxim de vuit setmanes. La indemnització legal per acomiadament (statutory severance) és una quantitat separada, addicional al preavís. S'aplica quan el treballador té com a mínim cinc anys d'antiguitat i l'empresari té una nòmina d'Ontario d'almenys 2,5 milions de dòlars. El preavís raonable de common law pot ser substancialment més alt, per la qual cosa la majoria d'empresaris fan servir una clàusula d'acomiadament ben redactada per limitar l'exposició.

L'etiqueta del contracte no és determinant. La Canada Revenue Agency (CRA, Agència Tributària del Canadà) i els tribunals examinen el fons de la relació, inclòs qui controla quan i com es fa la feina, qui aporta les eines i els equipaments, si el treballador pot obtenir un benefici o suportar una pèrdua, el grau d'integració al negoci i la intenció de les parts. Classificar erròniament un treballador per compte d'altri com a contractista pot exposar el negoci a pagaments endarrerits per vacances, festius, preavís ESA, retencions a l'origen (CPP, EI i impost retingut), i possibles sancions de la CRA. El risc és real, i la CRA està activa en aquesta àrea.

En la seva majoria, no. La Working for Workers Act, 2021 (Llei Working for Workers de 2021) va modificar l'ESA per prohibir als empresaris d'Ontario incloure pactes de no competència als contractes laborals, amb excepcions limitades per a directius i per a no competències pactades com a part de la venda d'un negoci. Es considera que la prohibició va entrar en vigor el 25 d'octubre de 2021, i qualsevol no competència en un contracte ordinari de treball signat a partir d'aquella data és nul·la. Les clàusules de no captació i de confidencialitat ben redactades segueixen sent exigibles si són raonables en abast, temps i geografia. Continuen sent l'eina adequada per protegir les relacions amb clients i la informació confidencial.

La small business deduction (SBD, deducció per a petites empreses) atorga a les Canadian-controlled private corporations (CCPC, societats privades sota control canadenc) un tipus reduït d'impost de societats sobre els primers 500.000 dòlars d'ingressos d'activitats empresarials cada any. A Ontario, això situa el tipus combinat federal i provincial al voltant del 12,2% sobre els ingressos elegibles (9% federal més 3,2% Ontario), enfront del 26,5% aproximadament sobre els ingressos generals d'activitats empresarials. Per qualificar, la societat ha de ser una CCPC durant tot l'exercici, els ingressos han de ser ingressos d'activitat (no d'inversió), i el límit de 500.000 dòlars es comparteix entre societats associades. La SBD també es redueix quan el capital imposable del grup associat es troba entre 10 milions i 50 milions de dòlars, i s'elimina completament als 50 milions.

Un cop els seus ingressos imposables a tot el món, inclosos els de qualsevol persona associada, superen els 30.000 dòlars en un únic trimestre natural o al llarg dels quatre trimestres naturals consecutius anteriors, vostè deixa de ser un "small supplier" (petit proveïdor) i ha de registrar-se per a un compte HST davant la CRA, cobrar l'HST sobre els subministraments imposables i ingressar l'impost. També es pot registrar voluntàriament abans d'arribar al llindar, cosa que li permet reclamar input tax credits (crèdits fiscals d'entrada) sobre les compres del negoci. L'HST d'Ontario és actualment del 13% (5% federal més 8% provincial). El registre també afecta com factura i els registres que ha de mantenir, per la qual cosa cal planificar-lo, no caure-hi per descuit.

Una inspecció de la CRA sol començar amb una sol·licitud escrita de documentació per a un o més exercicis fiscals. Generalment disposa d'un termini definit per respondre, i l'inspector pot visitar les seves instal·lacions, entrevistar el personal i sol·licitar registres a tercers. Si l'inspector proposa ajustaments, vostè rep una carta de proposta i té 30 dies per respondre abans que s'emeti una Notice of Reassessment (Notificació de Liquidació). A partir d'aquí, té 90 dies per presentar una Notice of Objection (Notificació d'Objecció), i des d'allà una via cap al Tax Court of Canada (Tribunal Fiscal del Canadà). Com més aviat involucri un advocat fiscalista, més opcions té per gestionar l'abast, el privilegi i l'acord.

Sí. El Canadà es va adherir al Hague Apostille Convention (Conveni de l'Haia sobre l'Apostil·la), i el Conveni va entrar en vigor per al Canadà l'11 de gener de 2024. Els documents originats al Canadà que necessitin ser utilitzats en un altre Estat membre del Conveni ara poden ser autenticats mitjançant una apostil·la emesa per Global Affairs Canada o per l'autoritat designada de la província pertinent. Per als documents emesos a Ontario, els Official Document Services del Ontario Ministry of Public and Business Service Delivery són l'autoritat competent. L'apostil·la substitueix l'antic procés de doble autenticació i legalització consular per al seu ús en qualsevol Estat membre del Conveni.